dijous, 1 de gener de 2009

Itinerari 11: Puig Figuer

Itinerari de color gris   (Fulletó en pdf)

L’itinerari d’ascens al puig Figuer es correspon amb una breu caminada de temàtica històrica que ens permet contemplar un dels primers assentaments humans de la zona: el jaciment talaiòtic que corona aquest puig. A mitjan camí, devora el coll de sa Barrereta, passarem per un segon jaciment, menys documentat que el del cim, i pel coll de sa Barrereta, lloc des d’on se’ns obren les vistes a banda i banda del promontori.

Dificultat: baixa.
Durada: 30 min.
Rampa (Gerard Bravo)
Audioguia












LES TERRES DE CAN ROS

Si ens desplaçam 150 metres des de l’aparcament de s’Alqueria Vella en direcció a es Verger trobarem una barrera i pocs metres després el senyal d’inici de l’itinerari d’ascens al puig Figuer. En aquest indret, les terres de Can Ros, hi destaca el cultiu de l’olivera, si bé en els terrenys més propers a les cases, tant a les de s’Alqueria Vella com a les de Can Ros, s’hi podia fer horta gràcies al sistema de rec propiciat tant per les canalitzacions procedents de Son Morei com per la sínia que hem deixat a la nostra esquerra, construïda molt a prop del torrent i que fou restaurada fa uns anys pel departament de Patrimoni del Consell de Mallorca. La sínia és un element d’herència musulmana que s’utilitzava per treure aigua dels pous mitjançant la força d’una bístia.


EL COLL DE SA BARRERETA

Des de l’olivar de Can Ros cal que prenguem el caminet que remunta la falda del puig Figuer. Les vistes que tendrem a l’abast es van ampliant a mida que guanyam alçada. Al coll de sa Barrereta trobarem un portell molt adient per fer el primer descans en la nostra caminada, tindrem ja una espectacular visió de l’altra vessant del promontori, la de la zona sud.

Les parets seques, com la que acaba en aquest coll, conformen un hàbitat idoni per a molts animals: els dragons i les serps de garriga les fan servir per a prendre el sol i per alimentar-se dels invertebrats (insectes, caragols, aranyes) que s’hi resguarden. També petits mamífers com las rata cellarda, el ratolí i el mostel hi troben amagatall, i també l’aliment que els proporcionen tant les bestioles que habiten els buits entre les pedres, com la vegetació de bardissa que s’associa a les parets.
    
Si voltam a la dreta, passat el coll, seguirem ascendint cap al cim del turó i ben aviat toparem les primeres construccions corresponents al jaciment del puig Figuer. 

Així com anam pujant el terreny és de cada cop més rocós i la vegetació és menys densa, podrem veure que comença a destacar una espècie arbustiva que no era tan abundant en la zona més baixa, la lletrera (Euphorbia dendroides), que presenta diferents aspectes depenent de l’època de l’any.


EL JACIMENT DEL PUIG FIGUER

El jaciment (catalogat com a Bé d’Interès Cultural amb el núm. 05/002 al Catàleg de BIC del Consell de Mallorca) consisteix en un assentament construït al cim d’un turó, entre les terres de Son Morei i s’Alqueria Vella. Es tracta d’un talaiot circular, situat al punt més elevat del puig i en aquest s’hi adossen estructures quadrangulars i circulars secundàries, formant terrasses en disposició sud-est. No sembla que es tractàs d’un poblat d’habitació continuada, sinó més aviat d’un assentament amb alguna altra funció que depenia d’un poblat major, situat en la part baixa de la vall, on la vida era molt més senzilla.
La torre central o talaiot tenia una alçada aproximada de 4 m. i destacava per ser una excel•lent talaia des d’on es tenia un domini absolut de tota la contrada. En destaca la possible existència d’una rampa helicoïdal per accedir al pis superior, la base de la qual és encara apreciable en les runes. L’accés al seu interior el possibilita una porta molt evident orientada al sud, en la mateixa direcció que s’assenta el poblat talaiòtic del Coll d’en Petro.
Tot el conjunt estava protegit per una murada formada per grans blocs de pedres ciclòpies en disposició vertical; llevat de la cara septentrional, on la protecció és natural degut a la topografia del terreny. Sembla que fou un assentament en ús durant els períodes talaiòtic (c. 850-550 a.C.) i post talaiòtic (550-123 a.C.), i fins i tot podria haver estat emprat durant l’època de dominació romana (fins al segle I). 
El jaciment que veiem presenta com a element predominant un talaiot central de forma circular, amb una columna interior central i dues alçades. Aquests tipus de construccions foren elements de prestigi per a les comunitats talaiòtiques i l’ús que se’n feia era sempre comunal, és a dir, tenien una funció social que podia anar lligada a rituals socials i religiosos. Així doncs no es tracta d’elements purament defensius, com sovint s’havia mantingut.

L’augment de població que assolí Mallorca durant el període talaiòtic va provocar que esdevingués clau el control del territori, ja que les diferents comunitats requerien uns terrenys propis per al pasturatge, l’agricultura, la caça, el proveïment de llenya... Així, les construccions amb caràcter monumental, com les murades i els talaiots, es generalitzaren per fer palesa la pertinença a les diferents comunitats, així com també per demostrar el nivell de poder o de prestigi de cada poblat.
Pròxims a aquest jaciment, en les muntanyes dels voltants, s’hi troben altres restes originàries de la mateixa època i que formen part d’una complexa xarxa d’elements constructius amb funcions diverses, depenents tots ells d’una mateixa comunitat. 
En el nostre camí, proper al coll de sa Barrereta, hem pogut observar que en la zona plana que vèiem al costat de la paret s’hi alça una estructura rectangular, de pedra en sec, originària de l’època talaiòtica. De moment no ha estat excavada i, per tant, no es pot interpretar a què correspon exactament. Aquestes parets són més visibles en la distància, a mesura que ascendim el puig, ja que es troben totalment envoltades de vegetació (Ampelodesmos mauritanica, Pistacia lentiscus i Chamaerops humilis).
Sobre del promontori més proper, el puig Genet, s’hi troben també dues plataformes esglaonades i un edifici rectangular corresponents a la mateixa època, per la qual cosa hem de pensar que formarien part del mateix conjunt territorial. El poblat principal se situaria en les terres baixes, ja fos un antic assentament on avui es troben les cases de s’Alqueria Vella, o bé es tractaria del poblat del Coll d’en Petro, ubicat prop de Son Morei, al sud d’aquest puig.


DE BAIXADA A S’ALQUERIA VELLA

Un cop hem conegut el primer assentament de població que s’ha documentat al Parc natural de la península de Llevant, i després d’haver gaudit de les àmplies vistes que ofereix el puig Figuer, podem tornar a reprendre el camí de baixada, anant molt en compte de mantenir l’equilibri en tot moment, doncs en una distància d’uns 600 metres haurem de salvar prop de 70 metres de desnivell.
Acabarem la ruta a s’Alqueria Vella, entre oliveres i ametlers, en el mateix lloc des d’on havíem sortit. Si la caminada se’ns ha fet curta podem plantejar-nos arribar fins al coll des Verger (a poc més d’un quilòmetre en direcció a les cases d’es Verger) on podrem gaudir d’una bella panoràmica molt diferent de la que hem tingut oportunitat de veure des del puig Figuer; o bé ens podem dirigir al Campament dels Soldats (a menys de dos quilòmetres en direcció al puig de sa Tudossa), on podrem conèixer un altre jaciment històric, aquest cop de l’època contemporània, i de gran rellevància en la nostra història més recent.
Les terres del fons de la vall són, com és habitual, les més fèrtils degut a l’acumulació de sòls, a la proximitat del nivell freàtic, i a la seva disposició plana. Precisament aquest espai humanitzat, transformat per l’agricultura i la presència de bestiar, és el que compta amb una major diversitat d’espècies, tant animals com vegetals. Sobretot els petits ocells, però també insectes, rèptils i petits mamífers, es veuen afavorits per la diversitat d’ambients que conflueixen en aquesta vall: cultius, bardisses, torrents, parets seques, oliverar i presència de fruiters, i fins i tot edificacions. També és destacable la gran quantitat de plantes ruderals que floreixen als costats del camí durant la primavera, algunes són molt vistoses, com la rosella (Papaver rhoeas i P. dubium), la carxofera borda (Cynara cardunculus L.) i la margalida o bolic (Chrysanthemum coronarium L.); la seva presència es veu afavorida per l’aportació de nutrients que proporciona el pasturatge de les ovelles.