dijous, 1 de gener de 2009

Itinerari 6: camí de'n Mondoi

Itinerari de color cel   (Fulletó en pdf)

El camí d’en Mondoi uneix el camí dels Presos amb el pla de ses Bitles, des d’on es pot davallar cap a s’Arenalet des Verger, i és un mirador privilegiat per gaudir d’un dels trams més bells i ben conservats de la costa mallorquina.

El paisatge que es pot veure és clarament característic de la muntanya artanenca: relleus sinuosos solcats per comellars i fondes torrenteres. Una mar de càrritx clapejada d’alguns pins, muntanyes a mercè dels vents i dels successius incendis forestals que n’han transformat la vegetació i la fesomia al llarg dels anys. Com a rerefons, la blavor mediterrània de la mar i el cel.

Dificultat: mitjana.
Durada: 75 min (només anada).
Vistes (Álvaro Román)
Audioguia
UN MÓN AMAGAT SOTA ELS NOSTRES PEUS

Iniciem l’itinerari on el camí dels Presos es bifurca, al peu del cim de Sa Tudossa. Les obres d’aquesta carretera posaren al descobert formes estranyes a la roca, encletxes i regalims amb cristalls, que havien romàs ocultes durant molt de temps. El treball de l’aigua de pluja sobre la roca calcària que forma aquestes muntanyes crea multitud de morfologies tant a sobre com sota terra, un procés lent que anomenem karstificació.

A certa profunditat davall els nostres peus, la muntanya amaga tot un laberint d’encletxes, galeries, cavernes, túnels, avencs i coves inimaginable, i encara per descobrir. Les cavitats subterrànies tenen unes condicions ambientals tan especials que només permeten la supervivència dels éssers capaços d’adaptar-se a l’absència de llum, un grau d’humitat molt elevat i una temperatura quasi constant al llarg de l’any. Tot i aquestes dificultats, la vida hi existeix i pren formes interessantíssimes per a la ciència. Tant és així, que moltes coves i avencs estan catalogats com a punts d’interès científic (PIC). Un exemple al Parc n’és l’avenc des Travessets, on habita una aranya cavernícola endèmica de Mallorca, anomenada Chtonius balearicus.


DE CAMÍ CAP A LA MAR

Un reduït grup de pins grossos ens marquen on comença el tirany, transitat antigament per carboners, collidors de palma i contrabandistes. El pendent es fa més pronunciat i ens endinsem pel carritxar que cobreix aquests costers.

A la zona destaquen, a banda de l’absència d’arbres i l’abundància de càrritx, els cards, l’estepa joana (Hypericum balearicum), els coixinets de monja endèmics (Astragalus balearicus i Teucrium marum subsp. occidentale) i alguna mata de romaní (Rosmarinus officinalis). A l’estiu, si observem amb deteniment arran de terra, podrem destriar el tem bord (Micromeria filiformis), una petita planta de flors blanques minúscules que aprofita la protecció dels coixinets de monja per a desenvolupar-se. Els vents constants i intensos són un factor que condiciona la vida a la muntanya; els coixinets prenen formes arrodonides per resistir aquests embats.

Les taques de color taronja, verd, blanc o negre que veiem damunt les pedres són líquens, uns éssers vius fascinants, resultat de la unió simbiòtica d'una alga i un fong. N’existeixen de tipus i formes molt diferents i s’adapten a condicions d’hàbitat molt variades, però són molt sensibles a la pol•lució. La seva presència indica que la qualitat de l’aire és molt bona. Alguns líquens s’empren en medicina popular per les seves propietats antibiòtiques, en perfumeria, en colorants i també com a aliment.


EL PI DE SA ROMANA

Al capdavall de l’esquena per on discorre el camí d’en Mondoi es troba, segons la tradició, el Pi de sa Romana, on es penjava una romana per pesar el carbó i les palmes que es feien per la contrada.

L’explotació de la muntanya i del bosc ha estat més intensa del que es podria arribar a pensar: pastors que utilitzaven el foc per tenir pastures noves per a les ovelles; homes que baixaven a arrabassar palmes; oguers que tenien esment de les egües i muls dels senyors d’Albarca; carboners i llenyaters que treien metro quan pel camí d’en Mondoi encara hi podien transitar carros; correus que miraven d’amagar el gènere que s'entrava de contraban per algun lloc d'aquesta costa; etc. D’altra banda, la toponímia relacionada amb l’activitat contrabandista és prou comuna vora la costa artanenca.

Als voltants d’Albarca i es Verger hi ha indrets anomenats s’Embarcador, na Destorba Jornals, la caseta des Milicians, el camí des Carabiners o el Corral des Tabac. 

En arribar a la bifurcació del camí, si giréssim a mà esquerra ens menaria un poc més amunt, a la Bassa de sa Vaca, just al peu de la talaia Morella. Però per a seguir l’itinerari continuarem, si més no, cap a mà dreta, pel camí cap a l'Arenalet des Verger travessant el pla de ses Bitles.


EL PLA DE SES BITLES

En aquesta ondulada planícia abunda el garballó (Chamaerops humilis), a partir del qual s’ha desenvolupat una interessant artesania de la palma a la comarca. També podem apreciar una gran quantitat d’arbres joves i un tancat de reixa que engloba bona part de les terres circumdants, es tracta d’una àmplia zona delimitada per impedir l’accés de cabres i altres herbívors a l’interior d’una gran repoblació forestal que ha finançat una coneguda empresa turística alemanya (TUI) gràcies a les aportacions voluntàries dels seus clients.

Per davall els garballons, les estepes i el càrritx que hi ha pel Pla és freqüent trobar-hi alguna tortuga que pastura. La tortuga mediterrània (Testudo hermanni) viu en ambients costaners o subcostaners, sobretot a garrigues, marges de conreus i olivars de bona part de Mallorca i Menorca. Durant els mesos més freds s’enterra en un forat que ella mateixa excava lentament. Surt de la hivernació entre abril i maig. Llavors, com altres rèptils, passa gran part del dia escalfant-se al sol i cercant menjar; és pràcticament vegetariana. Les tortugues, que poden viure més de 100 anys, estan exposades a moltes amenaces: difícilment escapen als incendis forestals; les urbanitzacions, infrastructures i vies de comunicació ocupen el seu hàbitat o n’aïllen les poblacions; són molt sensibles als pesticides utilitzats als conreus o voreres de camins; hi ha animals que en depreden els ous i les cries; també han estat recollides tradicionalment per a tenir-les com a “mascotes” a corrals i terrasses de manera il•legal, i tot plegat fa que de cada cop sigui més difícil trobar-les al seu medi natural.

La Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat realitza campanyes per recollir les tortugues captives i reintroduir-les al seu medi. Un dels principals nuclis d’alliberament i seguiment ha estat el Parc natural de la península de Llevant.

Al pla de ses Bitles es pot observar també una repoblació principalment de pi blanc (Pinus haelepensis), una espècie de creixement ràpid i molt ben adaptada a la sequera estival pròpia del nostre clima. La recuperació dels boscos a Artà després dels successius incendis forestals, es veu dificultada per la voracitat de les cabres orades. Qualsevol repoblació s’ha de fer amb mesures efectives contra aquests herbívors, com els protectors de reixa. En sortir del pla de ses Bitles la vista se’ns obre cap a s’Arenalet des Verger. Al fons es pot apreciar la costa septentrional d’Artà i Capdepera, on sobresurten la torre d’Albarca i el cap des Freu, i si avancem uns quants revolts contemplarem els enormes espadats de Penya Roja que emergeixen de la mar.

Al capvespre la paret rocosa adquireix unes tonalitats magnífiques, del taronja al violeta, i encara que gairebé nua, està tacada d’una vegetació molt especial capaç de resistir els forts vents carregats de sal i, fins i tot, els esquitxos de les ones de la mar. Les saladines (Limonium sp) o el fonoll marí (Crithmum maritimum) comparteixen l’espai amb aus com la gavina corsa (Larus audouinii) i les colònies de corbs marins (Phalacrocorax aristotelis).


S’ARENALET DES VERGER

Un últim descens per aquest camí polsegós ens condueix fins a s’Arenalet des Verger. No és difícil endevinar que es tracta d’una petita platja d’arena blanca, un lloc especial enmig d'aquesta costa predominantment rocosa. La poca freqüentació d’aquest espai ha permès que s’hi conservessin alguns signes de formacions dunars. A les modestes dunes de darrere la platja es distingeixen els cards marins (Eryngium maritimum) i les lletreres (Euphorbia sp) per entre els còdols i els saulons (bocins de marès molt lleuger) que la mar ha empès cap a la vorera. És habitual trobar-hi alga i olives de mar, és a dir, fulles i fruits de Posidonia oceanica, una planta marina que, a banda d’altres funcions ecològiques essencials per als ecosistemes marins, ajuda a protegir l’arena de les platges.

Ben a prop de la platja s’ubica un dels tres refugis dels Parc, a més d’una zona d’acampada, gestionats tots ells pel Govern de les Illes Balears. Antigament el refugi es coneixia com la caseta des Senyor, i era el lloc d’estiueig dels propietaris de les possessions des Verger i Albarca; més endavant fou utilitzada per partides de caçadors; d’ençà l’any 2000, quan les adquirí la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, les finques estan declarades Refugi de Fauna i estan consagrades a la conservació de la natura i el gaudi públic. Des d’aquí mateix es poden emprendre diverses rutes. Si disposem de temps, és molt recomanable conèixer la font de Penya Roja, una fàcil caminada (20 minuts) pel llit del torrent i l’arboçar. Si la nostra intenció és tornar al puig de sa Tudossa, podem fer-ho altre pic pel camí d’en Mondoi o bé per s’Esquena Llarga (90 minuts), una pujada de pendent més suau. D’altra banda, podríem arribar a cala Estreta i cala Mitjana (90 minuts) pel camí dels Carabiners que passa per la Torre d’Albarca (30 minuts). Cap a l'interior del Parc natural, podem visitar les cases d’Albarca (1 hora), una de les grans possessions del terme d’Artà.