L’itinerari que us suggerim uneix dos conjunts arquitectònics d’importància al Parc natural: el Campament dels Soldats i les cases des Verger. El passeig travessa la finca d’es Verger, entre els puigs d’en Porrassar i des Corb, i discorre a una alçada que ens proporciona unes vistes obertes cap a la mar, amb la panoràmica de Menorca a l’horitzó, i ens permet divisar també les més altes muntanyes de la Serra de Llevant.
Aquesta ruta ens dóna l’oportunitat de fer una visita amb un recorregut circular d’aproximadament dues hores de durada des de l’aparcament del Parc natural, si l’unim amb els itineraris 3 (Camí dels Presos) i 1 (d’es Verger a s’Alqueria Vella). La distància aproximada de l’itinerari és d’un quilòmetre (5,5 Km la ruta circular completa).
Per poder fer aquesta ruta, si iniciam la nostra caminada a les cases de s’Alqueria Vella (aparcament i centre d’informació) haurem d’agafar el camí dels Presos i fer el primer tram d’aquest itinerari (senyalitzat amb el número 3). Quan arribem al Campament dels Soldats podem visitar-lo i des del mateix Campament emprendrem el camí que ens portarà a la vall d’es Verger.
EL CAMPAMENT DELS SOLDATS
El Campament dels Soldats fou construït com a camp de reclusió de presos els primers anys de la dècada de 1940, un cop acabada la Guerra Civil. Era una colònia que allotjà presoners polítics i presos de guerra, del bàndol republicà, que eren duts aquí, en la majoria dels casos des de la Península, amb l’objectiu de fer treballs forçats (la construcció de la carretera, d’aquí que la coneguem com a camí dels Presos) per redimir condemna.
La carretera acaba gairebé quatre quilòmetres més amunt, en direcció a la talaia Moreia, lloc en què suposadament s’hi volia construir una bateria de costa per a la defensa de l’Illa.
Aquest element és únic a Mallorca i molt poc comú en tot l’Estat, ja que els camps de reclusió de presos normalment els formaven construccions desmuntables, i no de pedra com les que aquí podem observar. Entre les restes del Campament s’hi intueixen les dependències dels oficials, la cantina, el magatzem, la cuina i la caseta que feia d’infermeria. Els barracons dels presos es mantenen en un estat de conservació molt deficient, i amb prou feines podem imaginar les condicions en què hi visqueren.
EL RELLEU DEL PARC
Travessem el Campament i iniciem la caminada pel tirany que s’allunya d’aquí en direcció sud-est. Passat el tancat que envolta el conjunt de runes hi trobarem un aljub i unes piques, emprats també per la colònia penitenciària per a l’emmagatzematge d’aigua de pluja i el seu ús. Poc després veurem una darrera construcció, l’ús de la qual no és conegut, i el traçat senyalitzat ens obliga a girar a l’esquerra, deixant a la nostra esquena el promontori del puig des Corb.
Les vistes se’ns obren cap a la llunyania, podent distingir els imponents relleus del puig Morei (564 m.), del puig de sa Tudossa (442 m.) i del puig d’en Porrassar (493 m.), a l’esquerra del qual s’hi troba una llarga paret de pedra seca que separa les finques de s’Alqueria Vella i d’es Verger. Juntament amb Albarca, aquestes dues finques foren adquirides pel Govern de les Illes Balears els anys 1999 i 2000 i es declararen parc natural a finals de 2001. Altres relleus ben reconeixibles des d’aquí, però a més distància, són les penyes de na Pastora (350 m.), just abans de la vall des Verger; la talaia de Son Jaumell (273 m.), amb una torre per a la vigilància de la costa gabellina; i el puig de sa Vinyassa (361 m.).
Les serres de Llevant són el segon conjunt muntanyós més important de Mallorca, després de la Serra de Tramuntana. Són serres d’origen alpí, formades durant el període cenozoic, degut als moviments tectònics que fa 15 milions d’anys varen constituir importants canvis en els relleus mediterranis quan la placa europea i l’africana xocaren. A la península Ibèrica es formaren importants relleus com els Pirineus i les serralades Bètiques; les serres de Llevant i de Tramuntana són de fet una continuació d’aquestes últimes. Tractant-se d’uns relleus bastant recents, les formes de les muntanyes no són arrodonides, sinó escarpades, i hi abunden els afloraments de roca nua. Les pluges n’erosionen el terreny i contribueixen a rentar les vessants de les muntanyes, fent que s’acumulin els sòls en les planes inferiors.
L’OROGRAFIA DE LA CONTRADA
Les pluges intenses, concentrades sobretot en els mesos de tardor, provoquen revengudes puntuals dels torrents de la zona. Generalment són fluxos de curt recorregut, però que salven grans desnivells, la qual cosa determina que portin aigua durant períodes molt breus però amb força, contribuint a l’erosió del terreny, l’empobriment dels sòls i la deposició de pedres sobre les platges. El rodatge d’aquestes pedres torrent avall i el rentat que els fa l’aigua en determina la forma arrodonida que caracteritza les bales de platja; moltes de les que s’originaren aquí les trobem a la cala de la Font Celada, per sobre d’una capa d’abundant arena blanca, formada fonamentalment de les restes de les closques d’abundants mol•luscs i crustacis marins.
Els diferents trams dels torrents adopten noms distints segons els indrets pels quals transcorren. Aquí veiem ramificacions del torrent d’en Porrassar, que quan s’ajunta més avall amb el de s’Arboçaret formen el torrent des Castellot, que desemboca a la cala de la Font Celada.
LA MUNTANYA I ELS INCENDIS
Dins l’àmbit del Parc natural el paisatge botànic es caracteritza per la dominància de les grans praderies de càrritx (Ampelodesmos mauritanica), una herba de la família de les gramínies que cobreix gran part del sòl.
L’abundància del carritxar és resultat de l’acció humana i de la gran capacitat de regeneració que té després de cremar-se. Durant molts de segles els pagesos han utilitzat la tècnica de la crema del càrritx per obtenir una pastura més tendra per als seus ramats. Aquesta activitat tradicional, juntament amb els efectes dels incendis a la zona, ha donat com a resultat el paisatge que avui podem observar.
Per tal de reforçar la recuperació natural dels boscos, des del Parc s’han dut, i es continuen duent a terme, repoblacions forestals mixtes, amb pins, ullastres, alzines i diverses espècies de sotabosc. D’altra banda, i per reduir el risc d’incendi, es desenvolupen diferents accions de prevenció, com la reducció de càrritx mitjançant el pasturatge d’ases, someres i vaques.
Normalment es fa pasturar els animals de forma controlada per les zones de major risc, com voreres de camins i tiranys. És molt possible que en el transcurs de l’itinerari i durant la tardor/hivern hi vegem les vaques; aquestes són de raça autòctona mallorquina i s’adapten perfectament a les condicions naturals de la zona. La pastura dirigida d’aquests animals permet actuar en els llocs que es considera més necessari segons determina la planificació per a la prevenció dels incendis forestals.
LES CASES DES VERGER
Passat el coll que separa les terres altes de s’Alqueria Vella (el puig des Corb, les terres que envolten el Campament, i els cingles d’en Porrassar) de la vall des Verger, veurem als nostres peus les cases principals de la finca. No tenen l’entitat de les cases d’Albarca, què és on hi visqueren els senyors, perquè es Verger l’habitaren els pagesos que conreaven aquesta zona. El seu actual estat de conservació és molt dolent, però encara es pot comprovar com la casa principal tenia dues alçades i comptava amb dependències adossades d’ús agrícola i ramader, les païsses, les solls i una cotxera.
Són originàries del segle XIV, tot i que al llarg de la seva història patiren diverses restauracions. Foren habitades fins als anys 80 del segle XX.
En els terrenys que descendeixen des de les cases en direcció a la mar, esglaonats amb marjades i drenats per un torrent, s’hi du a terme una activitat agrària extensiva i de secà, destinada a la producció d’aliment per al bestiar. Tradicionalment, però, s’hi havien cultivat hortalisses i fruites, aprofitant l’abundància d’aigua que hi proporciona la font d’es Verger. Aquesta disposició d’aigua ha possibilitat que avui en dia hi trobem un gran dipòsit ubicat aquí preventivament per a la lluita contra possibles incendis forestals.
Des de les cases d’es Verger podem iniciar el trajecte que ens portarà a les cases d’Albarca si seguim el trajecte en direcció nord-est, pendent avall, o podem emprendre el camí de retorn cap a l’aparcament si remuntam la costa que s’enfila per darrere de les cases, allunyant-nos d’aquestes en direcció sud en un breu però pronunciat ascens fins al coll d’es Verger, per baixar seguidament cap a s’Alqueria Vella.